Marc
Reich, belga d’origen jueu, es va canviar el cognom per (...) Rich
(...), possiblement el més gran traficant de petroli de la història
(...). Entre les dècades de 1970 i 1990, (...) va comprar petroli a
l'Iran de Jomeini i se'l va vendre al règim racista de Sud-àfrica i a
Israel, països a la llista negra iraniana; va subministrar a la Cuba
castrista i al règim sandinista de Nicaragua, va traficar amb metalls
del Congo i va fer negocis amb els soviètics.
Rich
manté que agents nord-americans van intentar segrestar-lo en repetides
ocasions, ja que Suïssa, país on es va refugiar, no accedia a
extraditar-lo. Però el final va ser feliç: el darrer dia del seu segon
mandat, Bill Clinton, potser sense que Israel en restés aliè, li va
concedir el perdó. Perquè? Rich també va gaudir d'informació
privilegiada. "Agents nord-americans i del Mosad van tenir contactes
regulars amb el fugitiu traficant de petroli, especialment sobre els
homes clau del poder a Iran, Síria i Rússia" (...) Així doncs, Rich es
va fer perdonar amb una ma i amb l'altra va arrabassar uns dos mil
milions de dòlars.
Xavier Batalla, El,negocio del siglo, La Vanguardia 5-12-2009
Els
primers ministres de Turquia i de Rússia (...) van signar ahir a Ankara
diversos acords de cooperació en projectes petroliers i gasístics.
Turquia autoritza a Rússia construir el gasoducte South Stream que
solcarà les aigües turques del Mar Negre (...).
Entre
els altres acords figura el de cooperació en energia nuclear per a usos
pacífics que contempla la construcció de la primera planta d’energia
nuclear turca per a fins civils. (...).
Fa
poc més de tres setmanes, la signatura de l’acord del gasoducte Nabucco
per part de Turquia, Bulgària, Hongria i Romania reflectia ja el desig
sobretot per part de Brussel·les de diversificar el subministrament i
evitar la dependència rusa. Ara, amb el South Stream, arriba un clar
competidor. (...).
Així
mateix, Turquia adquireix l’estatus de nus de comunicacions
energètiques a la regió euro-asiàtica. I la diplomàcia d’Ankara està
cada cop més deslligada del seu paper d’aliat amb Washington, en
paral·lel amb una conscienciació creixent dels seus interessos
nacionals.
Ricardo Ginés, Rusia y Turquía pactan un gasoducto en el mar Negro, La Vanguardia 7-08-2009.
Amb
l’acord d’ahir queden lluny segles d’enemistat entre dos països que van
ser imperis. I és que Rússia va arribar a ser una força central –inclús
centrifugadora- en el desmantellament de l’imperi otomà. Amb el
desmembrament de la Unió Soviètica,
les relacions van ser febles, degut en gran part a l’empenta d’Ankara
al separatisme txetxè i al recolzament de Moscou a l’independentisme
dels kurds.
(...)
Avui, desapareguda l’antiga Unió Soviètica, Turquia ja no té fronteres
amb l’hereva del seu antic país enemic i Ankara manté unes relacions
diplomàtiques amb Moscou que poden ser qualificades com les millors en
uns quants segles.
Las mejores relaciones en siglos, La Vanguardia 7-08-2009.
