Marc Reich, belga d’origen jueu, es va canviar el cognom per (...) Rich (...), possiblement el més gran traficant de petroli de la història (...). Entre les dècades de 1970 i 1990, (...) va comprar petroli a l'Iran de Jomeini i se'l va vendre al règim racista de Sud-àfrica i a Israel, països a la llista negra iraniana; va subministrar a la Cuba castrista i al règim sandinista de Nicaragua, va traficar amb metalls del Congo i va fer negocis amb els soviètics.
Rich manté que agents nord-americans van intentar segrestar-lo en repetides ocasions, ja que Suïssa, país on es va refugiar, no accedia a extraditar-lo. Però el final va ser feliç: el darrer dia del seu segon mandat, Bill Clinton, potser sense que Israel en restés aliè, li va concedir el perdó. Perquè? Rich també va gaudir d'informació privilegiada. "Agents nord-americans i del Mosad van tenir contactes regulars amb el fugitiu traficant de petroli, especialment sobre els homes clau del poder a Iran, Síria i Rússia" (...) Així doncs, Rich es va fer perdonar amb una ma i amb l'altra va arrabassar uns dos mil milions de dòlars.
Xavier Batalla, El,negocio del siglo, La Vanguardia 5-12-2009.
Els primers ministres de Turquia i de Rússia (...) van signar ahir a Ankara diversos acords de cooperació en projectes petrolers i gasístics. Turquia autoritza a Rússia construir el gasoducte South Stream que solcarà les aigües turques del Mar Negre (...).
Entre els altres acords figura el de cooperació en energia nuclear per a usos pacífics que contempla la construcció de la primera planta d’energia nuclear turca per a fins civils. (...).
Fa poc més de tres setmanes, la signatura de l’acord del gasoducte Nabucco per part de Turquia, Bulgària, Hongria i Romania reflectia ja el desig sobretot per part de Brussel·les de diversificar el subministrament i evitar la dependència rusa. Ara, amb el South Stream, arriba un clar competidor. (...).
Així mateix, Turquia adquireix l’estatus de nus de comunicacions energètiques a la regió euro-asiàtica. I la diplomàcia d’Ankara està cada cop més deslligada del seu paper d’aliat amb Washington, en paral·lel amb una conscienciació creixent dels seus interessos nacionals.
Ricardo Ginés, Rusia y Turquía pactan un gasoducto en el mar Negro, La Vanguardia 7-08-2009.
Amb l’acord d’ahir queden lluny segles d’enemistat entre dos països que van ser imperis. I és que Rússia va arribar a ser una força central –inclús centrifugadora- en el desmantellament de l’imperi otomà. Amb el desmembrament de la Unió Soviètica
(...) Avui, desapareguda l’antiga Unió Soviètica, Turquia ja no té fronteres amb l’hereva del seu antic país enemic i Ankara manté unes relacions diplomàtiques amb Moscou que poden ser qualificades com les millors en uns quants segles.
Las mejores relaciones en siglos, 