(...) Castlereagh, un dels grans del reaccionari congrés de Viena, va resumir la política exterior en la defensa dels interessos nacionals; Canning, un plebeu que va prosperar gràcies a la seva extraordinària eloqüència, la va basar en la defensa dels valors democràtics. El primer, doncs, va ser un realista (...); el segon va poder passar per idealista.
Dos cents anys després, dos esdeveniments de diferent signe ens serveixen ara per reobrir aquest interminable debat, malgrat que els dirigents actuals solen parlar amb el llenguatge dels ideals i actuen segons la lògica realista.
El primer esdeveniment que dona peu al debat és la repressió de la protesta saharaui per part del Marroc. Perquè el Govern de Zapatero no l’ha condemnat? Zapatero ha afirmat que "els interessos d’Espanya és el que el Govern ha de posar al davant". (...)
El segon esdeveniment és el que ha tingut com a protagonista a Bernard Kouchner, que acaba de ser destituït com ministre d’Assumptes Exteriors francès. Kouchner, cofundador de Metges sense Fronteres (...) va arribar a ministre amb el propòsit que París posés "els drets humans al cor de la seva política". Aviat va comprovar (...) el tros que separa les bones intencions de la realitat del poder. Durant la seva estada al front de la diplomàcia francesa, Kouchner s'hagut d’empassar diversos gripaus (...).
Tota política exterior que es preui diu tenir bones intencions. (...)
Xavier Batalla, Ideales sobre el papel, La Vanguardia 20-11-2010.
Temes relacionats: El Sàhara Occidental
La balança de la justícia: democràcia o petroli?
Els canvis que s’albiren a partir de les revoltes al món àrab ens obliguen a plantejar no només noves relacions polítiques per al segle XXI, sinó també unes relacions econòmiques diferents (...). Si som demòcrates, la democràcia ha de ser per a tothom. De manera que la convivència entre demòcrates i dictadures s’hauria d’acabar.
Pel que fa a l’economia, domina un pensament retorçat segons el qual els negocis amb els països del sud són necessàriament bruts. Tractar amb dictadors, corrompre governs, deixar que les poblacions es morin de gana i que no tinguin accés a les seves riqueses naturals és, argumenta aquesta doctrina, qüestió de supervivència. La societat industrial necessita una sèrie de productes que ja no es troben al seu territori i els han d’anar a buscar a fora si no vol que es bloquegi la seva economia. El petroli, evidentment, és l’estrella d’aquests productes.
La pregunta que ens hem de fer és si (...) la decència és incompatible amb el lliure mercat i la democràcia global amb el capitalisme. (...)
Bru Rovira, La decència és possible, ara 27-02-2011.
