Hitler no volia organitzar els Jocs (...). Goebbels, no obstant, el va convèncer del gran valor propagandístic que tenien (...). Les veus a favor d’un boicot [als JJ.OO. de Berlin al 1936] van ser emmudides a EE.UU. i Gran Bretanya. Les lleis racials, l’antisemitisme del règim nazi, la crema de llibres, el rearmament i l’ocupació de Renania, poc abans de cinc mesos abans de la inauguració dels Jocs, no van ser motius suficients (...)
La intensa i conflictiva relació entre la política i l’esport va quedar establerta així. Els principis apolítics del moviment olímpic van quedar definitivament superats per la dinàmica d’una Alemanya que va entendre abans que ningú la força de l’esport per cohesionar al poble (...).
Xavier Mas de Xaxàs, Y los nazis cautivaron el mundo que iban a devorar, La Vanguardia 2-08-2009.
