(...) el president sortint de Costa de Marfil, Laurent Gbagbo, va rebre (...) el suport de dos estranys visitants procedents de París. Roland Dumas i Jacques Vergès, octogenaris i amb controvertides biografies a les seves esquenes, van viatjar al país africà per assumir la defensa del cap d’Estat marfileny, avalar les acusacions de frau contra el candidat rival, Alassane Outtara –reconegut per les Nacions Unides-, i denunciar la “ingerència” de França i la comunitat internacional en els assumptes interns de Costa de marfil.
Una iniciativa (...) que posa novament de relleu els obscurs llaços que uneixen a un grup de capitosts africans amb polítics i homes de negocis de l’antiga metròpoli colonial. Una amplia xarxa de relacions sovint inconfessables que s’ha anomenat ‘Françafrique’. Terme inventat als anys seixanta justament pel primer president de Costa de Marfil després de la independència (...) per designar el vincle entre França i les seves ex colònies africanes, que amb el temps ha passat a designar precisament el joc ocult d’interessos i tràfic d’influències que s’han teixit per sota de les relacions oficials.
La intervenció del socialista Roland Dumas en la crisi marfilenya és, en aquest sentit, remarcable. Al que fos ministre d’Assumptes Exteriors de François Mitterrand els anys vuitanta i, posteriorment, president del Consell Constitucional –càrrec del qual es va veure obligat a dimitir pel seu processament i judici en el cas Elf-, no se li coneixen vincles especials amb Àfrica al marge de la seva actuació oficial quan dirigia el Quai d’Orsay. Però el seu nom es suma ara a altres il·lustres dirigents del Partit Socialista francès que han mantingut estretes relacions amb Laurent Gbagbo (...), alguns dels quals van visitar al president marfileny poc abans de les eleccions presidencials. Fins que el llavors primer secretari socialista, François Hollande, decidís trencar amb Gbagbo el 2004 –després del bombardeig per l’exèrcit marfileny de les tropes franceses aquarterades a Bouaké, el qual va costar la vida a nou soldats francesos- el PS havia mantingut estretes relacions amb el partit de Gbagbo, el Front Patriòtic Marfileny, membre integrant de la Internacional Socialista.
(...) Jacques Vergès –conegut com ‘l’advocat del diable’-, també porta temps ficat a l’olla. Històric defensor de terroristes, dictadors i criminals de guerra –Carlos, Slobodan Milosevic, Klaus Barbie, Tareq Aziz...- i combatiu anticolonialista, aquest lletrat francoargelià d’origen vietnamita ha incorporat en els darrers anysa la seva cartera d’especials clients als presidents de Mali (...); Togo (...); Gabon (...); Congo (...); Txad (...)... i Laurrnt Gbagbo.
“Gbagbo ha donat a la societat francesa un regal real. Ha donat el port (d’Abiyan) a Bolloré, el petroli a Total i l’aigua a Bouygues”, va declarar ahir Vergés (...). Per alguns observadors –el duo Dumas-Vergé entre ells-, Gbagbo representaria una certa garantia de continuïtat, mentre que Ouattara podria inclinar el país vers l’òrbita d’EUA.
França, amb 600 empreses implantades, té a Costa de Marfil –el país més pujant d’Àfrica Occidental- importants interessos econòmics i estratègics en joc.
Lluís Uría, Los aliados franceses de Gbagbo, La Vanguardia 6-01-2011.
