Als
12 anys em van casar amb un home més gran que la meva mare. A Mauritània avui
el matrimoni precoç està prohibit, però es continua practicant.
La
violència contra la dona és habitual. El matrimoni amb nenes, fins i tot als 8
anys, és perquè el marit la modeli com vulgui a garrotades. Tenim un proverbi:
"La dona a qui més s'ha maltractat és la que més estima el seu
marit". Les nenes creixen amb violència i quan es casen, aguanten i
callen.
Estic
envoltada de dones intel·ligents, diplomades, que cada dia el seu marit els
pega, i elles no el deixen perquè és vergonyós, perquè no podran tornar a
casar-se, o per no deixar els fills.
La
lluita per canviar les coses és llarga i dura perquè les dones no volen
denunciar perquè això vol dir quedar-se
sola, al carrer. A poc a poc la societat civil ens anem organitzant per
ajudar-les, però al camp és terrible.
Les
violacions i assassinats de dones van en augment, però avui les famílies a la
ciutat donen suport a les seves filles que comencen a atrevir-se a
denunciar-ho. És l'àmbit institucional el que no funciona, perquè els que
s'ocupen de la justícia són els homes.
Mai
s'han de tancar els ulls davant la misèria dels altres, i sempre s'ha d'escoltar
encara que no es pugui canviar la situació, perquè moltes dones, quan no són
escoltades ni compreses, decideixen posar fi a la seva vida. La mentalitat de
les dones també ha de canviar.
Ima Sanchís, entrevista a Fatima Mbaye,
"Es casen amb nenes per modelar-les a garrotades", La Vanguardia
2-07-2016.
