El cas és que, per a molts poders fàctics assentats en la capital federal [Washington], els presidents són poc més que interins (...).
La nova administració haurà de fer front a una munió de lobbies i grups de pressió magníficament organitzats i finançats. Particularment temibles són els de les empreses farmacèutiques i les associacions de professionals mèdics(...) En canvi(...) no haurà de témer gaire d’un altre dels grups de pressió tradicionals, el de la banca, donat la seva dramàtica situació actual.
Juan M. Hernández Puértolas, Los poderes que son, La Vanguardia 20-01-2009.
