El negoci és el negoci


El Departament d’Estat ha obert una investigació sobre aquestes companyies [estrangeres que fan negocis amb Teheran], les quals suposadament violen la llei de Sancions a Iran de 1996. La darrera tardor va anunciar un examen més detallat de les empreses “problemàtiques”. No obstant això, la llista oficial no s’ha divulgat.
Entre les multinacionals que han fet o fan negocis a Iran, (...) figuren l’holandesa Royal Dutch Shell, la brasilera Petrobras, les franceses Total i Alstom, i l’espanyola Repsol. A la llista s’hi troben filials estrangeres de companyies nord-americanes com Honeywell. (...)
La pressió dels legisladors evidencia una doble contradicció. Per una banda,  EUA i els seus aliats europeus intenten imposar més sancions a Teheran quan algunes de les seves empreses senyeres són presents en aquest país.
Per altra banda, (...) moltes de les corporacions que inverteixen a Iran reben a la vegada ajuts –contractes, préstecs o garanties per a préstecs- del Govern de Washington. (...)
La llei de Sancions a Iran, adoptada sota Bill Clinton (...) permet sancionar a empreses estrangeres –i no només nord-americanes- que inverteixin més de 20 milions de dòlars anuals en el sector energètic iranià.
(...) els europeus van refusar aquesta llei perquè representa una aplicació extraterritorial del dret nord-americà. El cert és que cap empresa ha estat sancionada en virtut d’aquesta llei.
Marc Bassets, Washington investiga a empresas que hacen negocios con Irán, La Vanguardia 8-03-2010.