El cas Millet - Palau de la Música

Félix Millet es va forma als jesuïtes i a l’escola Virtèlia, freqüentada per Jordi Pujol, Miquel Roca i Pascual Maragall.

Es relacionava amb les “400 famílies de Barcelona” a la tribuna del Barça, els cercles del Liceu i de l’Eqüestre, el consell assessor de la Caixa, la junta del G-16 i una vintena de consells d’administració.

Va rebre la Clau d’Or de la Ciutat, la Creu de Sant Jordi, la distinció de ‘Ciudadano que nos Honra’.

Félix Millet (...) el 1983 va tenir problemes seriosos amb la justícia. Acusat d’estafa per la gestió a Renta Catalana (...) va estar ne presó preventiva durant unes setmanes (...). En la causa s’hi van veure implicats els diputats de Minoria Catalana Joaquim Molins (el seu germà és el defensor de Millet) i Josep Maria Trias de Bes. (...) l’any següent, Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, i Jordi Pujol, president de la Generalitat (...) van acordar nombrar-lo responsable del consorci públic creat el 1981 per rescatar el malparat Orfeó i de la seva històrica seu, que queia a trossos.

(...) un seductor Millet va ser capaç de (...) motivar a les “400 famílies de Barcelona”, segons la seva pròpia definició, que es troben sempre als llocs que compten de veritat: la tribuna del Barça, els cercles del Liceu i de l’Ecuestre, el consell assessor de la Caixa, la junta del G-16 –el lobby de l’empresariat més consolidat- i una vintena de consells d’administració, el primer d’ells el de l’Agrupació Mutua, del qual ha dimitit ara fa poc. A partir d’aquests cercles concèntrics i de la xarxa d’interseccions que creen, Millet va anar acumulant reconeixement públic: Clau d’Or de la Ciutat, la Creu de Sant Jordi, (...) o la distinció de ‘Ciudadano que nos Honra’.

(...) Ni tan solsament va topar amb l’església, la de Sant Francesc de Paula (...) Ell tenia pressa [per eliminar-la], de manera que va fer gestions en el Vaticà per enterar-se de quant valia saltar-se el termini [d’uns mesos de desacralització]. Va pagar i llestos. Tampoc els diners eren d’ell. Majoritàriament se’ls havia cedit José María Aznar quan governava amb CiU, uns 15 milions d’euros. De què ve ara sorprendre’ns que Millet fos nomenat patró de Catalunya Futur, sucursal catalana de la FAES? És la cortesia mínima.

(...) Millet té culpa, però potser no tota la culpa, com donen a entendre les elits que l’enaltiren. Ha comptat amb una societat política i econòmica que li donava ales i en la qual s’havia estès la frase de “Ves a veure en Millet”. La va pronunciar càndidament Àngel Colom (...). No va aclarir qui el va aconsellar dirigir-se a aquesta finestreta.

Agustí Fancelli, “Vete a ver a Millet”, El País 18-10-2009.