Constantí
Víctor-M. Amela, entrevista a Lluís Busquets i Grabulosa, “Jesús sólo quería purificar el judaísmo”, La Vanguardia 21-12-2006.
El primer Borbó, trànsfuga religiós
Enric IV de França va accedir al tron després de renunciar a les seves conviccions hugonotes calvinistes. La mudança de creences el 1593 la va justificar el pretendent en una frase que ha fet història: “Paris vaut bien une misse” (París bé val una missa). Després, les reis del nostre país veí han rebut el tractament de “majestat apostòlica” encara que el primer de la dinastia Borbó
José Antonio Zarzalejos, “Paris vaut bien une misse”, La Vanguardia 4-11-2010.
Política de partit i religiosa
Les relacions de Rajoy amb el cardenal Rouco i els seu entorn es troben sota zero des que l’any 2004, l’arquebisbe de Madrid posés l’emissora Cope (...) al servei de la campanya pilotada per Esperanza Aguirre per descavalcar-lo com a líder del primer partit de l’oposició. (...)
Enric Juliana, Rajoy: “Lo del Papa es lo mejor que le ha pasado al catalán en mil años”, La Vanguardia 4-11-2010.
El Kremlin
El motiu [que mai hi ha hagut ambaixadors entre Moscou i Roma] han estat les tensions existents per motius religiosos i per la desconfiança que han mantingut les esglésies catòlica i ortodoxa russes. Aquesta enemistat era ja tradicional durant segles, però després de la desaparició de la URSS l’enfrontament va arribar a les acusacions. L’Església ortodoxa russa mantenia durant l’època comunista suma discreció i a la dècade dels noranta va intentar recuperar el terreny perdut. El patriarca Alexis II (...) va aprofitar els seus contactes amb el poder per recuperar per a l’Església una gran influència social. De fet, a Moscou el poder espiritual guarda molt bones relacions amb el poder temporal del Kremlin d’avui.
Paral·lelament a aquesta tasca de recuperar fidels, els popes ortodoxos van veure en els catòlics una amenaça als seus interessos.
Gonzalo Aragonés, Moscú establece relaciones diplomáticas con el Vaticano, La Vanguardia 4-12-2009.
Paral·lelament a aquesta tasca de recuperar fidels, els popes ortodoxos van veure en els catòlics una amenaça als seus interessos.
Gonzalo Aragonés, Moscú establece relaciones diplomáticas con el Vaticano, La Vanguardia 4-12-2009.
Regne Unit, segles XVIII i XIX
El 1780 hi va haver disturbis a Londres protagonitzats pels protestants que s'oposaven a la liberalització de els lleis que impedien als 'papistes' ocupar càrrecs importants a l’exèrcit i escons en el Parlament, i inclús que fossin propietaris de terres. Només al segle XIX van ser restaurades les seves llibertats, com a conseqüència de la campanya liderada pels catòlics d’Irlanda (llavors part del Regne Unit) que van emigrar en massa a Escòcia i Inglaterra fugint de la fam. No va ser fins 1850 que el Vaticà va obtenir permís per designar bisbes a les illes i fins després de la Segona Guerra Mundial
Rafael Ramos, Enrique VIII y los 'papistas', La Vanguardia 17-09-2010.
Cristianisme, la guia ètica de l’acció política
Benedicte XVI ahir va lamentar que, en el nom de la tolerància i del respecte a altres credos, la fe cristiana sigui marginada del discurs polític i inclús de la vida pública. (...)
(...) Va parlar davant de l’elit política, cultural i empresarial del país. També hi era present el cos diplomàtic. El Pontífex (...) va desenvolupar arguments (...) que es poden resumir en una idea: reivindicar el paper de la religió –en particular del cristianisme, naturalment- com a guia ètic de l’acció política i com a "correctiu" de la pura raó i el pragmatisme.
Segons Benedicte XVI, el simple "consens social" és una base massa fràgil per a les democràcies, i va defensar el "legítim paper de la religió a la plaça pública". Va adverit que, sense la religió, la raó aplicada a la política pot caure en "distorsions", en manipulacions ideològiques –a vegades fatals, com totalitarismes del segle XX- que atemptin contra la dignitat de la persona humana. "Hi ha qui pretén que la veu de la religió sigui silenciada, o al menys relegada a la pura esfera privada", va dir. Va mencionar, per exemple (...) obligar a cristians que ocupen càrrecs públics a actuar contra la seva pròpia consciència.
(...) "El món necessita bons científics, però la mirada científica es faria perillosament estreta si ignora la dimensió religiosa o ètica, a l’igual que la religió es queda estreta si refusa la contribució legítima de la ciència per entendre el món" (...).
(...) l’al·legat contar "l’ateisme agressiu" (...) ha provocat irritació en alguns sectors, especialment perquè va vincular l’ateisme al naixement del nazisme i d’altres totalitarismes.
Un portaveu de l’Associació Humanista Britànica va considerar inacceptable la insinuació del Papa que l’ateisme genera intolerància en el Regne Unit. "És surrealista la idea que els persones no religioses siguin les que avui, a la Gran Bretanya , vulguin imposar els seus principis, i que això ho digui un home l’organització del qual pretén, a nivell internacional, imposar una forma de moralitat estreta i excloent, que erosiona els drets de la dona i dels homosexuals" (...). Un articulista, en 'The Guardian', es va queixar que el Papa carrega contra les tiranies atees i no ho faci contra "els horrors de feixismes catòlics que parlaven espanyol".
Eusebio Val, El Papa pide que la fe cristiana no sea marginada del discurso político, La Vanguardia 18-09-2010.
El templers a Portugal
El castell d’Almourol se asienta sobre un illot poblat de cactus. El van construir els musulmans (al-morolan: pedra alta), probablement sobre unes ruïnes romanes, i el van conquerir els cavallers templers, artífexs de la línia defensiva del Tajo que protegia als reis cristians de Coimbra. (...)
No hi va haver matança de templaris a Portugal al ser dissolta l’ordre militar el 1312 pel papa Clemente V, a instàncies del rei francès Felip IV (el Hermoso), que temia el seu poder financer. Enlloc d’enviar-los a la foguera sota l’acusació de sodomia, la monarquia portuguesa els va canviar el nom –ordre de Crist-, se’n va assegurar el comandament i va finançar amb els seus diners l’expansió marítima rel reialme. Les caravel·les de l’infant Don Henrique lluïen la creu dels templaris.
Enric Juliana, Almourol, La Vanguardia 2-01-2011.
