Els controladors aeris són l’exemple dels grups de privilegiats que l’estructura de l’Estat ha creat. Grups amb un poder i una capacitat d’influència desmesurada com militars, jutges, advocats de l’Estat o tècnics, per una banda, i treballadors d’empreses públiques de grans dimensions, com Aena o la mateixa Renfe , per l’altra.
Cadascun en la mesura del propi poder han estat capaços de condicionar la política d’acord amb els seus interessos. (...)
L’economista Germà Bel contextualitza l’aparició d’aquests tipus de castes amb la forma d’Estat. "Igual que el disseny d’infraestructures s'ha fet al servei de fer de Madrid una capital total, la forma d’organització dels cossos ha beneficiat el corporativisme extrem".
Quim Torrent, Polítics i funcionaris, la guerra oberta entre dos poders fàctics, Ara 5-12-2010.
