|
Els uniformes
L’uniforme produeix certs sentiments i comportaments en aquell que el vesteix i en aquells que el veuen des de fora. (...) els uniformes mai passen desapercebuts en la nostra societat.
(...) Però, ¿per què vestim uniformes?
(...) “Si parlem d’uniformes estem parlant de presentació social del cos. La lògica social ens demana saber en cada moment qui som dintre de la comunitat. I els uniformes serveixen per això, per mostrar els paràmetres d’identitat, d’ordre social i de necessitat d’intercanvi” (...).
(...) el registre més primerenc de l’uniforme té a veure amb la guerra, però també amb la religió. Totes les civilitzacions que coneixem, sense excepció, l’ha emprat. (...)
Un del majors poders de l’uniforme és la col·lectivització. La despersonalització és una condició sine qua non. (...) l’uniforme produeix tres efectes: la desindividualització, l’ordre i la jerarquia. “Qui vesteix un uniforme deixa de ser un individu i es converteix en un grup. L’uniforma ajuda a codificar i a diferenciar a diferents col·lectius d’una ullada. Però la diferenciació mai és neutra, sempre suposa l’expressió de la relació de poder, estatus o prestigi”. (...) “tot depèn del prestigi del col·lectiu al qual representa”.
Jon Fernández, Los poderes del uniforme, ES 12-02-2011.
[Els nostres pares] van fundar la seva convivència en una jerarquia la legitimitat de la qual no depenia d’ells ni del seu present, sinó d’una tradició anterior projectada en l’eternitat.
L’autoritat última que fonamentava totes les altres venia de Déu, la pàtria, la tradició.
Avui ens hem espolsat tota teologia política; tota fonamentació divina o històrica de l’espai públic. Ara qualsevol organització s’erigeix únicament sobre la voluntat dels qui la formen (...).
Abans, un nen quan creixia anava sent motllurat per l’efecte combinat de la religió, el patriotisme i la moral ...
El xaval era encaixat en el seu lloc en una societat jeràrquica i coactiva on una elit s’havia fet amb el monopoli de la violència i s’havia autoconstituït en exemple de tothom.
Lluís Amiguet, entrevista a Javier Gomá, “Hemos sido libres antes de aprender a serlo”, La Vanguardia 23-12-2009.
Poder religiós
El papa [Benedicte XVI] i els bisbes porten anys acusant als governs del continent –entre ells el socialista espanyol- d’ordir lleis tendents a expulsar Déu de l’esfera pública, i a conferir a la religió l’estatus de vivenda privada.
(...) L’Església catòlica, que va veure durant anys amb neguit les mesquites en territoris històricament ‘seus’, percep ara com pròpia l’ofensa als fidels de l’islam. (...)
“(...) la religió no pot ser un fet privat”, va dir el secretari general de la Conferència Episcopal Suïssa (...).
(...) I en la secretaria d’Estat vaticana condeix el temor que els grans perjudicats siguin els cristians de països islàmics, els quals viuen ja amb una minvada llibertat religiosa.
María-Paz López, La paradoja del alminar, La Vanguardia 2-12-2009.
El Patriarcat de Moscou acusava als catòlics de fer proselitisme entre els fidels ortodoxos en una terra també cristiana. Els bisbes catòlics negaven aquesta acusació i argumentaven que la seva missió evangelitzadora es dirigia a les minories catòliques del territori de l’antiga URSS.
Gonzalo Aragonés, Moscú establece relaciones diplomáticas con el Vaticano, La Vanguardia 4-12-2009.
La promoció del fill de Sarkozy no és una excepció, més aviat correspon a una pràctica habitual en la política francesa.
Claude Chirac | Consellera de comunicació sota la presidència del seu pare. Filla del president Jacques Chirac. |
Henri Giscard d’Estaing | Conseller d’un consell general (bressol de carreres polítiques). Fill del president de |
Louis Giscard d’Estaing | Alcalde, diputat d’una circumscripció ‘heretada’ del seu pare. Fill del president de |
Valéry Giscard d’Estaing | President de la República. Diputat d’una circumscripció ‘heretada’ del seu avi, el qual l’havia rebut del besavi de Valéry. |
Jean Christophe Mitterrand | Conseller per Assumptes Africans. Fill del president François Mitterrand. |
Gilbert Christophe Mitterrand | Diputat de Gironde. Alcalde de Libourne. Fill del president François Mitterrand. |
Alain Pompidu | Eurodiputat. Fill adoptiu de Georges Pompidou. |
Philippe de Gaulle | Senador. Fill del president Charles de Gaulle. |
Charles de Gaulle | Diputat. Nét del president Charles de Gaulle. |
Jean de Gaulle | Diputat. Nét del president Charles de Gaulle. |
El panorama polític francès està ple de casos dinàstics similars en els graons inferiors.
Lluís Uría, La República de las dinastías, La Vanguardia 18-10-2009.