La crisi dels clergues pederastes reobre una confrontació larvada entre els dos grans 'imperis' de la nostra època: Estats Units, la principal superpotència geopolítica, i el Vaticà, un guia ètic universal i al davant de la religió amb estructura organitzativa més potent. El diari 'New York Times', amb les seves acusacions directes a Benedicte XVI, i els advocats de les víctimes dels abusos, que volen fer seure al propi Vaticà a la banqueta –en denúncies presentades a Oregon i Kentucky- són avui la punta de llança d'una vella rivalitat de més de dos segles.
Estats Units i el Vaticà han tingut sempre una relació peculiar, inclús abans que els primer neixeixin com país independent. Encara que avui són gairebé 70 milions els nord-americans catòlics, l’ànima profunda del país encara està molt influenciada pel protestantisme. Durant molt temps, Roma i el Papa encarnaven per a molts nord-americans, conscientment o inconscient, l'Europa opressiva que volien deixar enrere.
(...) Les diferències conceptuals són notòries: la geopolítica vaticana és "a les antípodes" (...) de la d'EUA. Si Washingtonla Santa Seu és, de natural, multilateralista. (...) Reagan i Joan Pau II estaven units per un interès comú d'enderrocar el comunisme. El Vaticà ja havia estat abans un factor crucial en el joc polític intern a Itàlia (a través de la seva tutela de la Democràcia Cristiana ) per mantenir ancorat a l'OTAN i en el bloc pro nord-americà a un país clau que, paradoxalment, acollia la partit comunista més votat d'Occident.
Anys després (...) es va produir un allunyament. La raó va ser el refús absolut del papa polonès a la invasió d'Iraq. Hi ha qui considera que no va ser casual que l'escàndol sobre la pederàstia a EUA esclatés amb tota la seva violència en aquest moment, com una manera de soscavar l'autoritat moral de l'Església com a veu antibèl·lica.
Eusebio Val, Rivalidad y alianza entre imperios paralelos, La Vanguardia 30-03-2010.
