Les diverses estructures de poder solen tenir uns elements i mecanismes d’actuació comuns entre elles, les quals deuen cohesionar-lo i potser conformar-lo.
Els articles d’aquest apartat, possibiliten identificar certes característiques dels poders que s’han enquadrat en els tòpics de:
- Elements comuns d’identitat de les estructures de poder
- La política exterior
- Mecanismes de manteniment del sistema o de captació i de retenció dels individus
- Grups amb poder i capacitat d'influència
- El cas Millet - Palau de la Música
Les elits dels diferents sectors de poder es poden estructurar seguint les pautes exposades en el capítol 3-Les organitzacions i estructures. Degut a la gran o exclusiva dedicació d’aquestes elits és com si pertanyessin més al grup que a la seva família o a la societat. El seu caràcter d’elit està caracteritzat per un grup de factors (segons descriu David Rothkopf en el seu llibre (El club de los elegidos, Cómo la élite del poder global gobierna el mundo), sintetitzat en el requadre.
Característiques de les elits dels sectors de poder
|
Són 1 per cada milió de persones (6.000 en tot el món).
Solen provenir d’escoles o universitats molt determinades.
Són brillants, dinàmics, creatius.
Molts són hipòcrites o profundament egoistes.
Exerceixen el poder, amplificat per les seves relacions.
Es mouen en ambients exclusivistes per accedir a altres membres.
|
Hipòcrites
Repassar algunes de les més flagrants hipocresies dels poderosos del món és alliçonador. Revela tendències globals, les contradiccions de moda i les vulnerabilitats de les elits. És per això que vaig decidir oferir-los la meva molt personal i subjectiva llista d’alguns dels grans hipòcrites de 2009.
1. Els banquers. En totes les reunions de banquers es respira un aire de profunda admiració al mercat i despesi a l’Estat. El 2009 els mateixos banquers que tan desdeny solen mostrar per Governs i funcionaris públics van córrer a cercar el seu aixopluc. I l'Estat els va salvar.(...)
2. Tony Blair. Recentment, l’ex primer ministre britànic va reiterar la seva profunda repulsió pels dictadors. Va explicar que encara que Sadam Husein no hagués tingut armes de destrucció massiva es justificava la guerra ja que era una dictadura inacceptable la qual havia de ser enderrocada. Això succeïa pocs dies després que Blair es reunís a Azerbaiyan amb el seu dictador Ilham Aliyev. (...)
3. Els galans de Partit Republicà nord-americà. (...) No passa un mes sense que exploti un escàndol sexual que involucri a poderosos paladins de la moralitat, la família i el matrimoni, els quals regularment tronen en televisió contra infidels, promiscus i homosexuals. (...) El que galans i dives facin amb la seva vida privada no importa. Importa que els seus vots, les seves decisions i els seus discursos creïn un ambient per a tots els altres que és absolutament contradictori amb la seva conducta. (...).
Moisés Naím, Cinco hipócritas de 2009, El País 20-12-2009.
Mafiosos i espies comprenen com funciona realment el món
(...) Jo ja sabia que la connexió entre les màfies i els serveis secrets és sempre estreta. Són gent, uns i altres, que estan a les antípodes de la societat benpensant, fora de la hipocresia en que viuen els altres. Els mafiosos i els espies comprenen com funciona el món realment.
(...) els pares fundadors de l’EUA d’avui, com els Rockefeller, havien fet fortunes servint-se dels més terribles mètodes, i després van aconseguir que els seus fills i nets s'integressin en el sistema amb activitats respectables (...).
Xavi Ayén, entrevista a John Le Carré, "Los espías y los mafiosos comprenden el mundo de verdad", La Vanguardia 27-09-2010.
Lluita pel poder que
mata de gana
Aquesta
fam que passa al Sudan ha estat provocada per l'home. En un estat de pau, ningú
hauria de morir de gana en un país fèrtil i travessat per les aigües del riu
Nil, però el conflicte ha deixat sense sortida la població. La lluita pel poder
ha derivat en un conflicte múltiple, amb diverses ètnies i milícies implicades.
En la situació actual de caos i violència, matar de gana l'ètnia rival és una
arma de guerra més: en els últims mesos s'han produït diversos robatoris de
rebostos humanitaris i grups armats han impedit l'accés als camps a les ètnies
enemigues.
Xavier Aldekoa, El Sudan del Sud declara la
fam a causa de la guerra civil, La Vanguardia 21-02-2017.
