El professor Tobeña fonamenta la mala imatge [del poder] en un singular creuament de coneixements científics, que van des de la neurobiologia, la seva especialitat, a l’etologia i la psicologia social, amb les millors aportacions provinents de les humanitats(...) A qui interessi conèixer les rebotigues hormonals i neuroquímiques del poder, i abocar-se als diversos circuits que el connecten amb el sexe, els recomano amb fervor el seu darrer llibre,’ Cerebro y poder’, en el qual dóna una ample notícia de les habilitats i impulsos que condueixen als individus a llepar-se els llavis enfront de l’ús i gaudi del poder(...) explicita que algunes d’aquestes habilitats més sobresortints són la capacitat per conèixer les intencions alienes, la seva manipulació i el càlcul de les conseqüències que poden ocasionar les diferents reaccions per part dels actors implicats en cada envit. Alguns dels requisits (...) es refereixen a qüestions com el malànima, o si ho prefereixen despietat, que està obligat a ser un polític, o a la seva especial aptitud per enganyar o trair sense que es noti.
Xavier Bru de Sala, La naturaleza del poder, La Vanguardia 28-03-2008.
