A
Medellín la idea d'aniquilar l'altre per les seves idees o per conveniència
està molt arrelada. Et jutgen perquè han assassinat el teu pare, es pregunten
què haurà fet. És una societat que es posa del costat del botxí, justiciera,
que creu en l'assassinat com una forma de resolució. El dia que el no a la pau
va guanyar el referèndum, la gent ho va celebrar.
Tot
gira al voltant dels diners, i els codis s'han implantat. És sorprenent com
viuen d'agermanades violència i bellesa. La mateixa gent que ho ha resolt tot a
trets pot ser molt amable i solidària.
A
Medellín el crim organitzat és una feina, ja no hi ha bombes ni morts pels
carrers. La violència ha canviat, però continua existint. Negar que hi ha
conflicte és el principi del problema.
Als
vuitanta van matar tants joves que la meva generació vam interioritzar que no
teníem futur, que als nois els mataven, que no hi havia possibilitats
d'estudiar, treballar... Vam sobreviure sense cap somni.
Moltes
noies aspiraven a ser la novia d'un narco, i es va imposar aquella estètica
narco: molta carn i molt or. Van començar a operar-se els pits. Els narcos són
propietaris de finques ramaderes i les noies estan al seu costat amb un culs i
pits ben grossos... aquesta història patriarcal en què l'home és qui proveeix.
A Medellín les dones són molt atractives, i un altre fenomen que vivim és el
del turisme que ve a la recerca de noies i drogues.
A
mi em va salvar el col·legi alemany on les arts i les humanitats eren
l'important. I també em va salvar la música punk i les seves lletres que ens
van donar un altre model.
Em
sentia molt capaç de venjar-me. Em va salvar l'amor del meu germà i de la meva
mare, i aquella educació que em va permetre establir el respecte a la vida com
a prioritat. Però quan un no té aquestes eines tan bàsiques és presa fàcil. Hi
ha un aparell criminal extremadament fort al qual li convenen els sistemes
d'exclusió perquè amb aquells nois sempre tindran soldats. Quan la teva vida no
val res, la de l'altre val menys.
El
perdó és una cosa molt íntima que no s'hauria d'imposar a la societat en els
processos de pau. El més important és que la gent no repliqui la violència.
Ima Sanchís, entrevista a Laura Mor,
"Quan la teva vida no val res, la de l'altre val menys", La
Vanguardia 14-04-2018.
