Beneficis de la visita de Benet XVI a València
Si els fruits espirituals de la carismàtica visita de Benedicte XVI a València el juliol de 2006 i de la seva recepció grandiosa a càrrec de la seva Comunitat Autònoma no es poden mesurar, els fruits materials dels que se’n van beneficiar Teconsa, Special Events, Orange Market, Impact, la ‘trama Gürtel’ i l’amiguet de l’alma del president d’aquella, Francisco Camps, sí: dels 6’4 milions d’euros del pressupost, 3’1 van anar a parar directament a les seves butxaques ‘ad majorem Dei gloriam’ i d’aquest selecte grup de les seves avispades criatures.
Juan Goytisolo, Apriétense los cinturones, El País 20-12-2009.
Benet XVI a Barcelona
(...) a la Sagrada Famíliala Generalitat de Catalunya i l’alcalde de Barcelona, entre altres autoritats. (...)
L’agost de 2011, Espanya serà el país més visitat pel Papa de Roma. El Vaticà ha ‘segmentat’ la segona legislatura de Zapatero amb una agenda de contínues visites oficials que condiciona per la via diplomàtica el desplegament del programa laïcista. Després dels darrers canvis en l’Executiu, a Madrid ja ningú parla de la imminent aprovació d’una nova llei de llibertat religiosa de biaix iconoclasta. El Ministeri d’Igualtat –artífex de la segona llei d’avortament- ha desaparegut (...), Ramón Jáuregui, socialista basc de coneguda filiació procatòlica, gestionarà la relació de l’Executiu amb l’Esglèsia. (...).
Enric Juliana, Finura del Vaticano: “El Papa no viene a imponer que Zapatero vaya a misa”, La Vanguardia 3-11-2010.
Reis 'majestats apostòliques' i viatge d’un Papa cap d’Estat
Enric IV de França va accedir al tron després de renunciar a les seves conviccions hugonotes calvinistes. La mudança de creences el 1593 la va justificar el pretendent en una frase que ha fet història: “Paris vaut bien une misse” (París bé val una missa). Després, els reis del nostre país veí han rebut el tractament de “majestat apostòlica” encara que el primer de la dinastia Borbó fos un trànsfuga religiós. (...)
L’assistència a les misses de Santiago de Compostela i/o Barcelona, oficiades pel Papa, no suposa confessionalitat militant, sinó que representa un acte de responsabilitat política. Benet XVI ve a Galícia i a Catalunya en un gest de simbolisme profund i ho fa en la seva doble condició de màxima autoritat de l’Esglèsia catòlica i cap de l’Estat sobirà del Vaticà (...).
Un polític tributari del seu propi temps històric ha de poder resar davant del mur de les Lamentacions a Jerusalem; descalçar-se respectuosament en les mesquites d’Istambul i recollir-se davant l’altar de la catedral de Burgos o Sevilla sense que cap d’aquests comportaments impliquin renúncia a la seva increença, si fos el cas, o al seu laïcisme i, inclús, a la seva hostilitat vers la significació del fet religiós. (...)
José Antonio Zarzalejos, “Paris vaut bien une misse”, La Vanguardia 4-11-2010.
