La matinada del 16 de juliol de 1942, prop de cinc mil policies francesos a les ordres del règim de Vichy van llençar una gran batuda a París i els seus voltants per caçar a tots els jueus estrangers censats a la capital. Al cap de dos dies, un total de 13.185 persones –entre les quals hi havia nombroses dones i nens- van ser detingudes i conduïdes a camps d’internament per a ser lliurades als alemanys i enviades als camps d’extermini nazis. “França, aquest dia, va cometre lo irreparable”, va reconèixer el 1995 el llavors president Jacques Chirac (...), admetent per primer cop oficialment la responsabilitat de l’Estat francès en la deportació de jueus. Seixanta anys després dels fets, una pel·lícula –‘La rafle’ (la batuda)- ha traduït a imatges aquell horror, del qual no havia quedat cap document gràfic. (...)
Dirigida per la realitzadora, guionista i ex periodista Roselyne Bosch –filla d’un anarquista català- i protagonitzada per actors de primera fila (...), la seva estrena d’ahir ha obligat novament a França a abocar-se a l'abisme de la col·laboració. (...) la televisió pública France 2 va dedicar un programa especial al film amb la participació d’historiadors i testimonis de la tragèdia.
Lluís Uría, El horror del Velódromo de Invierno, La Vanguardia 11-03-2010.
Vegeu també: La deportació de jueus
