A què respon aquesta
dinàmica geogràfica? A les forces del mercat o als canvis en la geografia del poder
polític, particularment els canvis que va portar l’Estat de les autonomies?
Sens dubte, la globalització
financera, la integració europea i l’euro han estat determinants en la centralització
a Madrid capital de certes activitats, particularment de les financeres i certs
serveis a empreses. Però el paper que ha exercit l’Estat en aquesta centralització
de les activitats regulatòries i de les grans empreses espanyoles de serveis i la
construcció té més pes que les forces del mercat.
Podria no haver
estat així. De fet, l’entrada en vigor de l’Estat de les autonomies feia predir
una descentralització del poder polític i de les activitats empresarials de l’Estat.
Però no va ser així.
Penseu en el cas
d’Endesa. Va ser el resultat de la fusió que va fer el Govern central de les catalanes
Fecsa i Enher, la balear, l’aragonesa ERZ i l’andalusa Sevillana. No tenia cap activitat
de generació, distribució i comercialització a Madrid. Tot i això, la seu de la
nova empresa, posteriorment privatitzada, no es va situar ni a Barcelona ni a Palma,
Saragossa o Sevilla sinó a Madrid. Aquesta decisió no va tenir res a veure amb les
forces del mercat. Ha passat el mateix amb altres activitats empresarials de l’Estat.
Curiosament, la democràcia ha estat menys sensible que el franquisme a l’equilibri
econòmic territorial d’Espanya.
Els grans cossos
de funcionaris de l’Estat han estat determinants
en aquesta centralització de les activitats empresarials, regulatòries i concessionals.
Més que els mateixos polítics, aquests cossos dominen els ministeris clau per a
l’activitat econòmica i regulatòria de l’Estat. La centralització a Madrid de les
activitats aèries, portuàries, d’infraestructures o de les comissions reguladores
té a veure més amb la influència i els interessos d’aquests funcionaris que no pas
amb la política. [...]
La centralització
a Madrid de totes les activitats reguladores i empresarials de l’Estat ha generat
un excés de capitalisme concessional i regulat parasitari, que alguns anomenen capitalisme
d’amiguets. Aquest capitalisme emparat per l’Estat explica el fet intrigant que
les empreses que han tingut més creixement a Espanya siguin les menys productives.
De fet, més que empreses, són negocis que viuen de l’aval de l’Estat.
Aquest capitalisme
concessional i regulat ha tingut altres efectes econòmics negatius importants.
D’una banda, ha donat un biaix antiindustrial al a política econòmica. [...] De
l’altra, ha donat a la política estatal d’infraestructures un biaix centralista
poc favorable al desenvolupament de les activitats empresarials de les perifèries.
Finalment, resta competitivitat a les empreses i extreu rendes dels consumidors
Antón Costas, Geografies del poder, La Vanguardia
16-12-2015.
