La porta d'accés a empreses prestigioses, que
ofereixen estatus social als seus integrants -i sovint retribucions elevades-
només s'obren si es compleixen requisits addicionals als que tenen en compte
típicament, com una formació adequada i la predisposició a la fina dura.
[...] La majoria dels avaluadors no només entenen que
cada empresa té la seva cultura corporativa, sinó que a més té una personalitat
específica, producte dels interessos típics i extracurriculars dels seus integrants [...]. El candidat ha de
respondre a les demandes tècniques de l'empresa, però també ha de posseir una
personalitat i dedicar-se a unes aficions que s'adaptin al context.
[...] "Volem gent amb la qual estaríem a gust
fora de la feina [...] té a veure amb l'actitud, no amb l'aptitud. [...] No és només
que siguin intel·ligents, t'han d'agradar".
[...] les organitzacions d'elit tendeixen a tenir una
cultura corporativa global. A l'hora de contractar candidats, en qualsevol lloc
del món, existeixen elements objectius que es tenen en compte, com la possessió
d'un títol en una universitat de prestigi o, per als aspirants demés edat, una
experiència determinada, però tots ells acostumen a ser supeditats a tenir una
personalitat que encaixi en la imatge de la companyia i en els hàbits dels seus
empleats.
En el cas dels candidats més joves, l'exhibició de
determinats signes culturals és imprescindible: en la mesura en què les
aficions, les formes d'oci i la seva imatge estiguin relacionades amb la dels
ocupadors, la possibilitat de ser contractat és més gran. [...] Els avaluadors
afavorien les persones que encaixaven en els activitats extracurriculars
típiques de la classe mitjana-alta i que només s'adquireixen a través d'una
inversió perllongada de recursos materials i de temps per gestionar-les amb
desimboltura.
Luis Jiménez, La qualitat
essencial per ser contractat, La Vanguardia Diners, 6-03-2016.
